Capítols I i II (Part I)

LES HISTORIES NATURALS DE JOAN PERUCHO

Primera part

Capítol I i II

CAPÍTOL I. EL NATURALISTA:

Antoni Montpalau va al museu de la història natural per veure diversos tipus d'animals i plantes i per petar la xerrada amb els seus amics. Més tard, quan surt del museu, decideix anar a fer un tomb per Barcelona. Antoni contempla una Barcelona derruïda a causa de la guerra i, mentre passeja, Antoni pensa on classificar l' “avutada gèminis”. Finalment Antoni va a observar el mar i a escoltar el cant dels ocells per relaxar-se i poder rumiar.

CAPÍTOL II. LA CARNÍVORA:

Antoni Montpalau i un grup de coneguts es reuneixen  al museu de la història natural per fer tertúlia sobre diverses espècies exòtiques de plantes i animals. El grup de coneguts decideixen programar una visita a l'hisènda de Gràcia per a l'endemà, tot seguit surten del jardí botànic per anar a dinar i els sobtà una ferum a sofre i els fragments del calidoscopi escampats a sobre de la catifa. El ser responsable d'aquests fets, es desfà lentament en l'aire, misteriosament.

PERSONATGES HISTÒRICS:

Jaume Salvador: Era el fill gran de Jaume Salvador i Pedrol, també apotecari i naturalista. Es graduà de mestre en arts a l'Estudi General de Barcelona el 1700 i dos anys més tard sembla que va ser admès al Col·legi d'Apotecaris barceloní.

Arnau de Vilanova: Va ser un teòleg i metge d'origen desconegut. Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval.

Vicenç Cuyàs: Va ser un compositor conegut gairebé exclusivament per La Fattucchiera, considerada la primera òpera romàntica catalana. Cuyàs probablement hagués endevingut un compositor d'òperes important si no s'hagués mort, a la manera típicament romàntica, de tuberculosi el dia de l'última funció de l'òpera, als 22 anys.

Riego: Rafael del Riego i Flórez (24 d'octubre, 1785 - 7 de novembre, 1823) va ser un general espanyol i polític liberal.O’Donnell: Carles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu (València, 1 de juny del 1834 - Madrid, 9 de febrer del 1903). Militar i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat de Alfons XII i durant la regència de Maria Cristina d'Àustria.

Johann Joachim Winckelmann: (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) Ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.

PERSONATGES PRINCIPALS:

Antoni de Montpalau: Es el protagonista de la història. Jove científic i naturalista reconegut, té molts coneixements sobre animals i plantes. És membre de l'Acadèmia de Ciències i resideix a Barcelona.

Madoz i Fontaneda: Naturalista  resident a Sevilla. Mantenia  tractes  amb  naturalistes de les Amèriques.

Isidre Novau i Campalans: parent d'Antoni de Montpalau. És un capità de vaixell molt competent. De petit va viure amb la seva tia-àvia a Lloret, i això va fer que sentís gran admiració pel mar. És bastant callat, però bondadós i valent. Acompanya a Montpalau en les seves aventures.

Amadeu : Cotxer d'Antoni Montpalau.

LOCALITZACIÓ:

VOCABULARI:

Garlandes: Cadena de flors trenades que serveixen per adornar.

Autòmat: Màquina que imita els moviments i la figura d’un ésser viu. Paraula culta que es refereix a robot.

Impel·lir: Fer moure empenyent.

Ressort: Allò que dóna un impuls a alguna cosa.

Macabres: Visió o representació en què intervenen cadàvers.

Cadència: Freqüència regular de repetició de sons, imatges i moviments.

Trepidació: Tremolor d’una cosa amb moviments curts, ràpids, repetitius i de manera irregular.

Curullar: Omplir totalment  el buit d’una cosa.

Palafrener: Criat que tenia cura dels cavalls.

Litografia: Sistema d’impressió

Límpid: Clar, pur i d’una transparència perfecte.

Balustrada: Barana de columnetes adornada amb motllures.

Salabrós: Que te gust a sal.

Llamborda: Pedra del paviment dels carrers.

Lívid: D’un color blau brut.

Levita: Peça de vestir, que s’utilitzava en el segle XIX, amb mànigues, cenyida al cos i amb faldons que envolten completament les cuixes.

Baluard: Part d’una muralla. Element per a la defensa.

Enarborar: Hissar.

Oprobi: Deshonor públic.

Cotilla: Faixa ample que serveix per aguantar els pits i el costat de les dones.

Òpal: Vidre de color blanc opalí, translúcid i molt difusor.

Shipchandler: Distribuïdor detallista especialitzat en subministraments per embarcacions

Singlada: Camí que fa una nau en un dia civil, es a dir, en 24 hores.

Peixopalo: Bacallà assecat sense salar-lo.

Falòrnia: Idea errònia defensada com a veritable.

Beatitud: Felicitat perfecta. En el llibre es refereix a un clima bo i tranquil.

Agombolar: Acomodar-se.

Nissaga: Llinatge. Família.

Sòpit: Atònit, estúpid.

Taleia: Ocupació o treball en que cadascú empra la seva activitat.

Fanerògames: Tipus de plantes amb òrgan sexuals (flors) i òrgans reproductors (fruits) ben visibles.

ANIMALS I PLANTES:

Scolopendra martirialis: Animal. Insecte monstruós i terrible. Mortal de necessitat. S’assembla a un centpeus gegantí.

Àurea picuda: Animal. Volàtil. Espècie indeterminada. El seu cant era una pura melodia inaudible. Tímida. Conservà una rara afecció a Antoni Montpalau.

Simius Saltarinus: Animal. Mico que salta, el pelatge es conserva amb naftalina. El nom és inventat.

Otorrinus fantàsticus: Animal. Ésser inexplicable.

Tènies Intestinalis: Animal. Paràsits dels budells en forma de grans cucs. Són orbs. Produeixen un enflaquiment general de la persona.

Avutarda Gèminis: Animal. Misteriós ésser que obsessionà durant molts anys els naturalistes científics. De sobte, desaparegué de la terra.

Gavinis comunis: Animal. No existeix però fa referència a la gavina.

Vampiris Diminutis(Murcièlago, en diuen els castellans): Nom inventat per referir-se a la ratapinyada.

Pesce Cola: Animal mitològic; Sirena.

Mandràgora: Planta. Arrels que s’utilitzen en alquímia provinents de la planta homònima.

IMATGES I DIBUIXOS:

Scolopendra martirialis:

Gavinis comunis:

Vampiris diminutis:

Pesce cola:

Aurea picuda:

 

Mandràgora:

Capítols III i IV (Part I)

Capítols III i IV

CAPÍTOL III. EL CAFÈ DE « LA LLIBERTAT»

La companyia farà un viatge curt cap a la hisenda de Gràcia. La vila d'absoluta tradició liberal. Travessaren la població, i tornaren a sortir camps allà, per instal·lar-se  a la masia de « Cal Perdiu». Despres d'haver-se acomodat, Montpalau ordenà a Amadeu que els conduís a la Llibertat, un establiment que estaba ple de gom a gom. Quan van entrar, un home misterios i encaputxat  va intentar assassinar a Antoni de Montpalau. Pero al fallar, s'escapà per la porta i s'esfumà.

CAPÍTOL IV. TEORIA DEL DIP

Antoni de montpalau es quedà al llit per recuperar-se. Novau li va llegir el llibre "Tractat de Genitura" mentres Montpalau es va quedar absent i intrigat, amb la mirada perduda. Novau li explicà la llegenda del dip, una llegenda que Montpalau creurà falsa. El dip representa ser un vampir que deambula per les terres de Catalunya. Contiunuàran parlant fins que va caure la nit . Una mica més tard una ratapinyada es disparava cegament en la immensitat de la nit.

PERSONATGES PRINCIPALS:

Antoni de Montpalau: Després de visitar la vila de Gràcia, Montpalau va rebre un intent d’assassinat. En el següent capitol Montpalau es quedar`al llit per recuperar-se.

Novau: Novau el cuida quan està al llit i li llegeix un llibre i li explica la llegenda del dip.

Isidre: És el masover de la masia "cal perdiu"

Samsó Corbella: És un amic d’Antoni Montpalau que es dedica a la medicina.

Ferdinand de Lesseps: És un personatge històric, era el duc de Suez i comte de Lesseps i va ser un diplomàtic i empresari Francès.

Ramon: És un majordom.

LOCALITZACIÓ:

Durant aquests capítols aniran a cal Perdiu, una masia que té en Montpalau.

VOCABULARI:

Esgrafiats: Gravats.

Pedestre: Que va a peu, caminant.

Domassos: Peces de vidre i terrissa provinents de Damasc.

Opuscle: Obra literària o científica de poca extensió

D’habitud: de costum

Al·legòriques: Aquelles que representen una cosa, una idea, per semblança suggestiva; emblema.

Iracunda: propensa a la ira

Vindicativa: en defensa de

Atuïdorament: que deixa com mort

Rauc: crit de la granota

Bucòliqes: relatives a la vida dels pastors

ANIMALS I PLANTES:

Animals comuns: Cavall, porc, pollastre, llebre, mosquits, mula, gos, granota, formiga, abella, aranya, tigre, àguila, balena, ase salvatge i gall, falcó, voltor, borinot, ratapinyada, pantera i castor.

Mustela: Es refereix a mostela en català antic, que es un carnívor amb el cap allargat, potes curtes, vermellós i blanquinós, molt actiu durant la nit i que s’alimenta de mamífers molt més grossos que ell.

Poisson: Peix en francés.

Erisso: És un eriçó en català antic, que és un mamífer amb punxes a la part superior per defensar-se.

Papagay: Es refereix a un guacamai en català antic, que és un ocell amb el plomatge llampant, bec groc, fort i corbat i cua llarga.

Yena: Nom donat a diversos mamífers amb vida nocturna i que s’alimenten de carronya (hiena en català antic).

Lop: És un llop en català antic.

Pellica: Nom donat a un pelicà però en català antic, que és un ocell amb un gran bec i els dits membranats.

Pago:  Es refereix a un paó en català antic, que és un ocell espectacular amb unes gran plumes de colors.

Oronella: És una oreneta en català antic.

Volp e guineu: Aquests dos noms es refereixen a la paraula guineu.

Pigot: Nom donat a varies especies de la família dels pícids que tenen el bec molt dur. També se’ls pot anomenar picot.

Segonya: És el nom que es refereix a cigonya en català antic.

Orifant: Es refereix a elefant en el dialecte de català antic.

Gerani: Gènera de plantes herbàcies de fulles peludes i amb flors.

Poncem: Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per preparar un xarop.

Agrella: Planta herbàcia, resistent al fred, amb flors. S’utilitza desde l’antiguitat en la cuina catalana.

Cardamom: Planta d’Àsia que s’utilitza com a condiment en la cuina, en la perfumeria i com a planta medicinal.

Espaltum: Planta medicinal.

Collons de castor: Planta que s’utilitza com a planta medicinal.

Girofle: Paraula que prové del francès que es refereix als clavells

Sentuaria: Planta.

Matxocant: Planta.

“Avutarda gèminis”: Ocell que ja s’ha explicat en el capítol 1 i 2.

“Àurea picuda”: Animal volàtil ja explicat.

“Simius saltarinus”: Mico que ja ha estat explicat.

Perdiu sparver: És el nom que se li dóna a una perdiu, que és un ocell.

Sigala: Crec que és una cigala però en català antic.

Çens: Animal en el dialecte del catala antic. Podria ser una cabra.

Cha: És el nom donat a un xai en català antic.

Vibra: Es refereix a un escurçó en català antic, que és un rèptil molt verinós i amb el cap diferenciat del cos situat principalment per el nord d’Àfrica.

Çinya: Nom donat a una cigonya amb català antic, que és un gènere d’ocells amb les potes llargues i el bec llarg.

Corp leó: És un corb. Ocell amb les ungles fortes, el bec gruixut i les plomes negres i lluents.

Calàndria: És un ocell de 20 cm, el bec curt i fort, plomatge bru fosc i blanquinós per sota i molt apreciat pel seu cant.

Serena: Es refereix a una sirena, que es una figura representada en forma de noia per la part superior i de peix per la part inferior. Atreia els navegants amb els seus cants.

Aprismi recatures:

Calcatx: Animal en el dialecte de català antic. Podria ser un ocell.

Estura: Família d’animals que estan desperts a la nit i ocults durant el dia.

Peix virgilià gran:  Animal mitològic. És un peix molt gran, ràpid, que pot tallar i es menja les naus.

Unicorn: Animal mitològic que té forma de cavall blanc amb una gran banya recta al front.

Fènix: Ocell mitològic d’origen egipci que renaixia de les seves cendres i que es considerava etern.

Dip: Animal que només habita a Catalunya del que parlen en el capítol IV en la llegenda.  És un animal amb el coll fort, que es pot transformar, pot volar, xucla la sang de les persones abans de ser vist i no pot tocar alls, julivert ni santes creus. Podriem dir que és un vampir.

Peix Nicolau: És una sirena.

IMATGES I DIBUIXOS:
Mostela:


Pigot:



Agrella:


Cardamom:


Calàndria:



Fènix:

Unicorn:




Aprismi recatures: Així m'he l'imagino.

Calcatx: