Les Històries naturals: Capítols I i II (Part I)

LES HISTORIES NATURALS DE JOAN PERUCHO

Primera part

Capítol I i II

CAPÍTOL I. EL NATURALISTA:

Antoni Montpalau va al museu de la història natural per veure diversos tipus d'animals i plantes i per petar la xerrada amb els seus amics. Més tard, quan surt del museu, decideix anar a fer un tomb per Barcelona. Antoni contempla una Barcelona derruïda a causa de la guerra i, mentre passeja, Antoni pensa on classificar l' “avutada gèminis”. Finalment Antoni va a observar el mar i a escoltar el cant dels ocells per relaxar-se i poder rumiar.

CAPÍTOL II. LA CARNÍVORA:

Antoni Montpalau i un grup de coneguts es reuneixen al museu de la història natural per fer tertúlia sobre diverses espècies exòtiques de plantes i animals. El grup de coneguts decideixen programar una visita a l'hisènda de Gràcia per a l'endemà, tot seguit surten del jardí botànic per anar a dinar i els sobtà una ferum a sofre i els fragments del calidoscopi escampats a sobre de la catifa. El ser responsable d'aquests fets, es desfà lentament en l'aire, misteriosament.

PERSONATGES HISTÒRICS:

Jaume Salvador: Era el fill gran de Jaume Salvador i Pedrol, també apotecari i naturalista. Es graduà de mestre en arts a l'Estudi General de Barcelona el 1700 i dos anys més tard sembla que va ser admès al Col·legi d'Apotecaris barceloní.

Arnau de Vilanova: Va ser un teòleg i metge d'origen desconegut. Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval.

Vicenç Cuyàs: Va ser un compositor conegut gairebé exclusivament per La Fattucchiera, considerada la primera òpera romàntica catalana. Cuyàs probablement hagués endevingut un compositor d'òperes important si no s'hagués mort, a la manera típicament romàntica, de tuberculosi el dia de l'última funció de l'òpera, als 22 anys.

Riego: Rafael del Riego i Flórez (24 d'octubre, 1785 - 7 de novembre, 1823) va ser un general espanyol i polític liberal.O’Donnell: Carles Manuel O'Donnell Álvarez i Abreu (València, 1 de juny del 1834 - Madrid, 9 de febrer del 1903). Militar i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat de Alfons XII i durant la regència de Maria Cristina d'Àustria.

Johann Joachim Winckelmann: (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) Ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.

PERSONATGES PRINCIPALS:

Antoni de Montpalau: Es el protagonista de la història. Jove científic i naturalista reconegut, té molts coneixements sobre animals i plantes. És membre de l'Acadèmia de Ciències i resideix a Barcelona.

Madoz i Fontaneda: Naturalista resident a Sevilla. Mantenia tractes amb naturalistes de les Amèriques.

Isidre Novau i Campalans: parent d'Antoni de Montpalau. És un capità de vaixell molt competent. De petit va viure amb la seva tia-àvia a Lloret, i això va fer que sentís gran admiració pel mar. És bastant callat, però bondadós i valent. Acompanya a Montpalau en les seves aventures.

Amadeu : Cotxer d'Antoni Montpalau.

LOCALITZACIÓ:

VOCABULARI:

Garlandes: Cadena de flors trenades que serveixen per adornar.

Autòmat: Màquina que imita els moviments i la figura d’un ésser viu. Paraula culta que es refereix a robot.

Impel·lir: Fer moure empenyent.

Ressort: Allò que dóna un impuls a alguna cosa.

Macabres: Visió o representació en què intervenen cadàvers.

Cadència: Freqüència regular de repetició de sons, imatges i moviments.

Trepidació: Tremolor d’una cosa amb moviments curts, ràpids, repetitius i de manera irregular.

Curullar: Omplir totalment el buit d’una cosa.

Palafrener: Criat que tenia cura dels cavalls.

Litografia: Sistema d’impressió

Límpid: Clar, pur i d’una transparència perfecte.

Balustrada: Barana de columnetes adornada amb motllures.

Salabrós: Que te gust a sal.

Llamborda: Pedra del paviment dels carrers.

Lívid: D’un color blau brut.

Levita: Peça de vestir, que s’utilitzava en el segle XIX, amb mànigues, cenyida al cos i amb faldons que envolten completament les cuixes.

Baluard: Part d’una muralla. Element per a la defensa.

Enarborar: Hissar.

Oprobi: Deshonor públic.

Cotilla: Faixa ample que serveix per aguantar els pits i el costat de les dones.

Òpal: Vidre de color blanc opalí, translúcid i molt difusor.

Shipchandler: Distribuïdor detallista especialitzat en subministraments per embarcacions

Singlada: Camí que fa una nau en un dia civil, es a dir, en 24 hores.

Peixopalo: Bacallà assecat sense salar-lo.

Falòrnia: Idea errònia defensada com a veritable.

Beatitud: Felicitat perfecta. En el llibre es refereix a un clima bo i tranquil.

Agombolar: Acomodar-se.

Nissaga: Llinatge. Família.

Sòpit: Atònit, estúpid.

Taleia: Ocupació o treball en que cadascú empra la seva activitat.

Fanerògames: Tipus de plantes amb òrgan sexuals (flors) i òrgans reproductors (fruits) ben visibles.

ANIMALS I PLANTES:

Scolopendra martirialis: Animal. Insecte monstruós i terrible. Mortal de necessitat. S’assembla a un centpeus gegantí.

Àurea picuda: Animal. Volàtil. Espècie indeterminada. El seu cant era una pura melodia inaudible. Tímida. Conservà una rara afecció a Antoni Montpalau.

Simius Saltarinus: Animal. Mico que salta, el pelatge es conserva amb naftalina. El nom és inventat.

Otorrinus fantàsticus: Animal. Ésser inexplicable.

Tènies Intestinalis: Animal. Paràsits dels budells en forma de grans cucs. Són orbs. Produeixen un enflaquiment general de la persona.

Avutarda Gèminis: Animal. Misteriós ésser que obsessionà durant molts anys els naturalistes científics. De sobte, desaparegué de la terra.

Gavinis comunis: Animal. No existeix però fa referència a la gavina.

Vampiris Diminutis(Murcièlago, en diuen els castellans): Nom inventat per referir-se a la ratapinyada.

Pesce Cola: Animal mitològic; Sirena.

Mandràgora: Planta. Arrels que s’utilitzen en alquímia provinents de la planta homònima.

IMATGES I DIBUIXOS:

Scolopendra martirialis: