Les Històries naturals: Capítols III i IV (Part I)

Capítols III i IV

CAPÍTOL III. EL CAFÈ DE « LA LLIBERTAT»

La companyia farà un viatge curt cap a la hisenda de Gràcia. La vila d'absoluta tradició liberal. Travessaren la població, i tornaren a sortir camps allà, per instal·lar-se a la masia de « Cal Perdiu». Despres d'haver-se acomodat, Montpalau ordenà a Amadeu que els conduís a la Llibertat, un establiment que estaba ple de gom a gom. Quan van entrar, un home misterios i encaputxat va intentar assassinar a Antoni de Montpalau. Pero al fallar, s'escapà per la porta i s'esfumà.

CAPÍTOL IV. TEORIA DEL DIP

Antoni de montpalau es quedà al llit per recuperar-se. Novau li va llegir el llibre "Tractat de Genitura" mentres Montpalau es va quedar absent i intrigat, amb la mirada perduda. Novau li explicà la llegenda del dip, una llegenda que Montpalau creurà falsa. El dip representa ser un vampir que deambula per les terres de Catalunya. Contiunuàran parlant fins que va caure la nit . Una mica més tard una ratapinyada es disparava cegament en la immensitat de la nit.

PERSONATGES PRINCIPALS:

Antoni de Montpalau: Després de visitar la vila de Gràcia, Montpalau va rebre un intent d’assassinat. En el següent capitol Montpalau es quedar`al llit per recuperar-se.

Novau: Novau el cuida quan està al llit i li llegeix un llibre i li explica la llegenda del dip.

Isidre: És el masover de la masia "cal perdiu"

Samsó Corbella: És un amic d’Antoni Montpalau que es dedica a la medicina.

Ferdinand de Lesseps: És un personatge històric, era el duc de Suez i comte de Lesseps i va ser un diplomàtic i empresari Francès.

Ramon: És un majordom.

LOCALITZACIÓ:

Durant aquests capítols aniran a cal Perdiu, una masia que té en Montpalau.

VOCABULARI:

Esgrafiats: Gravats.

Pedestre: Que va a peu, caminant.

Domassos: Peces de vidre i terrissa provinents de Damasc.

Opuscle: Obra literària o científica de poca extensió

D’habitud: de costum

Al·legòriques: Aquelles que representen una cosa, una idea, per semblança suggestiva; emblema.

Iracunda: propensa a la ira

Vindicativa: en defensa de

Atuïdorament: que deixa com mort

Rauc: crit de la granota

Bucòliqes: relatives a la vida dels pastors

ANIMALS I PLANTES:

Animals comuns: Cavall, porc, pollastre, llebre, mosquits, mula, gos, granota, formiga, abella, aranya, tigre, àguila, balena, ase salvatge i gall, falcó, voltor, borinot, ratapinyada, pantera i castor.

Mustela: Es refereix a mostela en català antic, que es un carnívor amb el cap allargat, potes curtes, vermellós i blanquinós, molt actiu durant la nit i que s’alimenta de mamífers molt més grossos que ell.

Poisson: Peix en francés.

Erisso: És un eriçó en català antic, que és un mamífer amb punxes a la part superior per defensar-se.

Papagay: Es refereix a un guacamai en català antic, que és un ocell amb el plomatge llampant, bec groc, fort i corbat i cua llarga.

Yena: Nom donat a diversos mamífers amb vida nocturna i que s’alimenten de carronya (hiena en català antic).

Lop: És un llop en català antic.

Pellica: Nom donat a un pelicà però en català antic, que és un ocell amb un gran bec i els dits membranats.

Pago: Es refereix a un paó en català antic, que és un ocell espectacular amb unes gran plumes de colors.

Oronella: És una oreneta en català antic.

Volp e guineu: Aquests dos noms es refereixen a la paraula guineu.

Pigot: Nom donat a varies especies de la família dels pícids que tenen el bec molt dur. També se’ls pot anomenar picot.

Segonya: És el nom que es refereix a cigonya en català antic.

Orifant: Es refereix a elefant en el dialecte de català antic.

Gerani: Gènera de plantes herbàcies de fulles peludes i amb flors.

Poncem: Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per preparar un xarop.

Agrella: Planta herbàcia, resistent al fred, amb flors. S’utilitza desde l’antiguitat en la cuina catalana.

Cardamom: Planta d’Àsia que s’utilitza com a condiment en la cuina, en la perfumeria i com a planta medicinal.

Espaltum: Planta medicinal.

Collons de castor: Planta que s’utilitza com a planta medicinal.

Girofle: Paraula que prové del francès que es refereix als clavells

Sentuaria: Planta.

Matxocant: Planta.

“Avutarda gèminis”: Ocell que ja s’ha explicat en el capítol 1 i 2.

“Àurea picuda”: Animal volàtil ja explicat.

“Simius saltarinus”: Mico que ja ha estat explicat.

Perdiu sparver: És el nom que se li dóna a una perdiu, que és un ocell.

Sigala: Crec que és una cigala però en català antic.

Çens: Animal en el dialecte del catala antic. Podria ser una cabra.

Cha: És el nom donat a un xai en català antic.

Vibra: Es refereix a un escurçó en català antic, que és un rèptil molt verinós i amb el cap diferenciat del cos situat principalment per el nord d’Àfrica.

Çinya: Nom donat a una cigonya amb català antic, que és un gènere d’ocells amb les potes llargues i el bec llarg.

Corp leó: És un corb. Ocell amb les ungles fortes, el bec gruixut i les plomes negres i lluents.

Calàndria: És un ocell de 20 cm, el bec curt i fort, plomatge bru fosc i blanquinós per sota i molt apreciat pel seu cant.

Serena: Es refereix a una sirena, que es una figura representada en forma de noia per la part superior i de peix per la part inferior. Atreia els navegants amb els seus cants.

Aprismi recatures:

Calcatx: Animal en el dialecte de català antic. Podria ser un ocell.

Estura: Família d’animals que estan desperts a la nit i ocults durant el dia.

Peix virgilià gran: Animal mitològic. És un peix molt gran, ràpid, que pot tallar i es menja les naus.

Unicorn: Animal mitològic que té forma de cavall blanc amb una gran banya recta al front.

Fènix: Ocell mitològic d’origen egipci que renaixia de les seves cendres i que es considerava etern.

Dip: Animal que només habita a Catalunya del que parlen en el capítol IV en la llegenda. És un animal amb el coll fort, que es pot transformar, pot volar, xucla la sang de les persones abans de ser vist i no pot tocar alls, julivert ni santes creus. Podriem dir que és un vampir.

Peix Nicolau: És una sirena.

IMATGES I DIBUIXOS:
Mostela: